Segons la filosofia hindú (Saivita) existeix una vibració subtil subjacent la qual diuen que és l’origen de l’ univers, així com mitjançant la comprensió dels seus sons derivats podrem arribar a la pròpia realització. Aquest sistema filosòfic classifica l’evolució còsmica en trenta sis categories o tattvas, on s’analitza l’origen de l’ esperit i la matèria, així cóm la naturalesa de la realitat última. Val la pena recordar que aquesta conclusió a la que arriben els Saivites, de que la matèria és feta de vibració, és corroborada actualment per els grans científics occidentals contemporanis. Els experiments segueixen demostrant que no existeix un món físic de fons, és a dir, no es troba el maó de matèria últim, fet que dóna la raó a la teoria de la relativitat i a la física quàntica que postulen que tot és una forma d’energia.
En una exposició acadèmica meravellosament complexa i elegant (MATRKA), aquesta filosofia rastreja l’origen del so arrel, una vocal, de la qual deriven totes les altres vocals, i de les vibracions d’aquestes vocals després en surten les consonants (les 36 tattvas) i a cada una d’aquestes se li atribueix un fenomen particular (els cinc elements, els cinc òrgans d’acció, els cinc òrgans dels sentits...). Així doncs tot el que ens rodeja te relació directa amb la potencia del so. El so, doncs, té un gran poder i per extensió, l’individu que aprèn a relacionar-se adequadament amb aquest so adquireix una gran comprensió de la manifestació.
De manera que les derivacions d’aquest coneixement, ens fan concloure Matrka com a una força subtil darrera de l’expressió i del pensament, portant-nos a una comprensió sobre l’essència del llenguatge així com la necessitat d’impecabilitat tant en la parla com en el pensament (San Juan: “...y la palabra era Dios”)
Generalment considerem la nostra ment, en forma de paraules, conceptes i idees, com a font d’esclavitud i sofriment. Per als Saivites hindús serà així sempre i quant no entenguem la verdadera naturalesa de Matrka.
La clau d’aquest coneixement ens diu de fer-nos conscients del poder de les lletres, deixant-les de considerar com a aleatoris instruments per a crear paraules. Les paraules son conceptes i per tant font d’enganys, mentre que les lletres, els sons, poden ser font d’alliberació.
