PRACTICA DE CANT A LES 3am

M’aixeco a les 3am, només un instant de son. Preparo una infusió i vaig cap al estudi. Encenc una esperma, m’assento davant del harmònium, respiro profundament, i després d’una estona en silenci toco lleument la primera nota, la meva tonal, el meu “SA” (sol#)

El so crea l’espai en un instant. En un instant ha omplert l’estança, començo a sentir el so de la nota base. Poc a poc dono més aire al harmònium, perquè el so pugi de volum... no massa, tinc la sensació que es cóm les ones d’una pedra llençada en un llac, les ones s’escampen per l’estança, no es detenen a les parets de pedra, s’estenen per tot el bosc que rodeja l’estança...

Ara em sento preparada per a acompanyar-lo amb la veu, amb l’Om, allargant la “O”, aquesta “O” es transforma instintivament en “U” i s’acaba tancant en una llarga “M”. Al repetir-ho la "A" demana ser cantada al principi i per tant acabo pronunciant "AOUM" 

Ho repeteixo unes deu vegades, exhalant la nota amb cada respiració, allargant-la lo més que puc.

Un cop feta aquesta introducció, provo de baixa una nota, cap al meu “NI” (sol)i em sorprenc amb la plena variació que aquest canvi de nota aporta al espai i al que allà es respira. El canvi de nota ha obert tot un món diferent, tota una altre informació entra amb aquesta nova nota..

La meva raó no actua, estic totalment presa per els sentits, l’escolta, la vibració en el cos.
Poc a poc m'atreveixo a anar baixant lentament de nota, repetint varies vegades cada una, i escoltant les sensacions que cada una em desperta sa, ni, dha, pa, ma, ga. (sol#, sol, fa, mib, do#, do)

Cada nota enceta un nou estat, com obrir la porta a tota una nova informació.

L’entorn totalment silenciós del bosc m’ajuda a sentir i entendre el pes de cada to..

Passo d’una a l’altre amb molt de respecte, casi m‘atreviria a dir que amb un punta de temor. Son notes molt greus. Sento tot el pes, tot el profund sentit de la tradició que focalitza l’origen de l’univers en el so...

Un cop en el “ga” (do1) començo a pujar, altre cop lentament nota a nota, cantant-la cada una per el nom de la tradició hindú “gaaaaa, maaaaa, paaaaaa, dhaaaaaa, niiiiii, saaaaaa, reeeeee, gaaaaaa, maaaaaa, paaaaaaa”. Em paro en el pa(mib), no vull forçar les cordes vocals en aquesta hora tant nocturna. Sembla que la nit espera i demana notes greus...

Després de pujar i baixar l’escala, quant ja he agafat confiança i ja m’he familiaritzat amb cada nota penso que es el moment de provar els efectes d’una raga, la bhairavi, que la tradició hindú practica de 3am a 6am.

Raga Bhairavi

Descobreixo aquesta raga... Té com a distintiu 4 notes mig tó més greus que l’escala natural. Les dues notes que segueixen la tonal, son mig to més greus i les dues notes que segueixen la seva quinta justa també son mig to més greus.

En aquests moments de pràctica, em que els sentits estan totalment nus, aprecio el sentiment d’aquesta raga i en trec la meva conclusió totalment basada en el que he sentit. Es una raga retinguda, suposo que per els mitjos tons a prop del sa (sol#) i del pa (mib), com si es tractés d’una flor encara tancada però, oh sorpresa, que conté l’alegria del despertar (per els grans salts que fa en conseqüència entre el final dels mitjos tons i la següent nota). La sento com una raga molt recollida, però que indica el despertar de l’escala musical i al mateix temps, el despertar del dia.

Sa, re, ga, ma, pa, dha, ni, sa (Sol#, la, si, re, mib, mi, fa#, sol#)

Caminant Extremament Lent / Extreme Slow Walk

Caminarem per un caminet preferentment en un entorn natural, el mes lentament possible. Podem fer-ho a qualsevol hora del dia però a títol personal recomanem iniciar-ho avanç de la sortida del sol per poder gaudir d’aquesta en el transcurs de l’exercici, o bé a última hora com a reflexió de tot el dia viscut.
Donem un pas endavant procurant aixecar cada peu progressivament, començant per aixecar el taló lentament del terra fins a desenganxar-lo i donar la passa fins a posicionar-lo al davant. El pes ha de canviar d’una cama a l’altre de manera gradual. Una bona manera de practicar-ho es fixar-se en cóm el pes es centra en el cantó exterior de la planta del peu fins al dit petit per acabar en el dit gros i poder alliberar-lo del pes.
Es recomanen passos petits ja que així no perdem l’equilibri.
Mantenir una bona postura amb les espatlles relaxades i el cap ben plantat.
Fer us de la respiració.
El repte de l’exercici es que no importa lo lent qye anem caminant que sempre podem anar més lents encara.
El propòsit del exercici es qüestionar-nos el nostre hàbit de caminar observant-ne el ritme i d’altres patrons així com fer-nos conscients dels canvis de pes de costat a costat  ajudant-nos a reconectar-nos amb energies molt subtils del nostre propi cos.
Podem descobrir-ne tant les connexions, punt per punt, implicades en el moviment de caminar com la fusió d’aquest com a experiència de flux
Algunes variacions poden ser: 

Caminar amb música 

Caminar amb els ulls tancats

Caminar cantant tons llargs un to per cada respiració 

Caminar cap enrere  

Caminar canviant de pes començant per el dit gros per acabar per el petit i canviant el pes començant per davant del peu per finalment desenganxar-ne el taló. Els genolls poden estar una mica flexionats com si “acechasemos”

extret de "Deeep Listening"

..........

Moving as slowly as possible, step forward with the heel to the ground first, let the weight of the body shift along the outside edge of the foot to the small toe and across to the large toe.

As the weight of the body fully aligns with that the foot then begin the transition of shifting to the other foot.

Small steps are recommended as balance may be challenged.

Maintain good posture, with shoulders relaxed and head erected.

Use your breathing.

The challenge for this exercise is that no matter how slow you are walking, you can always go mush slower.

The purpose of the exercise is to challenge your normal pattern or rhythm of walking so that you can learn to reconnect with the very subtle energies in the body as the weight shifts from side to side in an extremely slow walk.

You may discover the point-to-point connections of movement and/or the merging into the experience of flow.

The extreme slow walk may be practiced any time. Variations that are added.

Walk with music

Walk with the eyes closed

Walk singing long tones-one per breath

Walk backwards

Walk with the big toe coming down first then over to the small toe. Weight shift to the heel. Knees are bent as if stalking something

From "Deeep Listening"

36 Tattvas

Segons la filosofia hindú (Saivita) existeix una vibració subtil subjacent la qual diuen que és l’origen de l’ univers, així com mitjançant la comprensió dels seus sons derivats podrem arribar a la pròpia realització. Aquest sistema filosòfic classifica l’evolució còsmica en trenta sis categories o tattvas, on s’analitza l’origen de l’ esperit i la matèria, així cóm la naturalesa de la realitat última. Val la pena recordar que aquesta conclusió a la que arriben els Saivites, de que la matèria és feta de vibració, és corroborada actualment per els grans científics  occidentals contemporanis. Els experiments segueixen demostrant que no existeix un món físic de fons, és a dir, no es troba el maó de matèria últim, fet que  dóna la raó a la  teoria de la relativitat i a la física quàntica que postulen que tot és una forma d’energia.

En una exposició acadèmica meravellosament complexa i elegant (MATRKA), aquesta filosofia rastreja l’origen del so arrel, una vocal, de la qual deriven totes les altres vocals, i de les vibracions d’aquestes vocals després en surten les consonants (les 36 tattvas) i a cada una d’aquestes se li atribueix un fenomen particular (els cinc elements, els cinc òrgans d’acció, els cinc òrgans dels sentits...). Així doncs tot el que ens rodeja te relació directa amb la potencia del so. El so, doncs, té un gran poder i per extensió, l’individu que aprèn a relacionar-se adequadament amb aquest so adquireix una gran comprensió de la manifestació.

De manera que les derivacions d’aquest coneixement, ens fan concloure Matrka com a una força subtil darrera de l’expressió i del pensament, portant-nos a una comprensió sobre l’essència del llenguatge així com la necessitat d’impecabilitat tant en la parla com en el pensament  (San Juan: “...y la palabra era Dios”)

Generalment considerem la nostra ment, en forma de paraules, conceptes i idees, com a font d’esclavitud i sofriment. Per als Saivites hindús serà així sempre i quant no entenguem la verdadera naturalesa de Matrka.

La clau d’aquest coneixement ens diu de fer-nos conscients del poder de les lletres, deixant-les de considerar com a aleatoris instruments per a crear paraules. Les paraules son conceptes i per tant font d’enganys, mentre que les lletres, els sons, poden ser font d’alliberació.

Temple Mogol