Caminarem per un caminet preferentment en un entorn natural, el mes lentament possible. Podem fer-ho a qualsevol hora del dia però a títol personal recomanem iniciar-ho avanç de la sortida del sol per poder gaudir d’aquesta en el transcurs de l’exercici, o bé a última hora com a reflexió de tot el dia viscut.
Donem un pas endavant procurant aixecar cada peu progressivament, començant per aixecar el taló lentament del terra fins a desenganxar-lo i donar la passa fins a posicionar-lo al davant. El pes ha de canviar d’una cama a l’altre de manera gradual. Una bona manera de practicar-ho es fixar-se en cóm el pes es centra en el cantó exterior de la planta del peu fins al dit petit per acabar en el dit gros i poder alliberar-lo del pes.
Es recomanen passos petits ja que així no perdem l’equilibri.
Mantenir una bona postura amb les espatlles relaxades i el cap ben plantat.
Fer us de la respiració.
El repte de l’exercici es que no importa lo lent qye anem caminant que sempre podem anar més lents encara.
El propòsit del exercici es qüestionar-nos el nostre hàbit de caminar observant-ne el ritme i d’altres patrons així com fer-nos conscients dels canvis de pes de costat a costat ajudant-nos a reconectar-nos amb energies molt subtils del nostre propi cos.
Podem descobrir-ne tant les connexions, punt per punt, implicades en el moviment de caminar com la fusió d’aquest com a experiència de flux
Algunes variacions poden ser:
Donem un pas endavant procurant aixecar cada peu progressivament, començant per aixecar el taló lentament del terra fins a desenganxar-lo i donar la passa fins a posicionar-lo al davant. El pes ha de canviar d’una cama a l’altre de manera gradual. Una bona manera de practicar-ho es fixar-se en cóm el pes es centra en el cantó exterior de la planta del peu fins al dit petit per acabar en el dit gros i poder alliberar-lo del pes.
Es recomanen passos petits ja que així no perdem l’equilibri.
Mantenir una bona postura amb les espatlles relaxades i el cap ben plantat.
Fer us de la respiració.
El repte de l’exercici es que no importa lo lent qye anem caminant que sempre podem anar més lents encara.
El propòsit del exercici es qüestionar-nos el nostre hàbit de caminar observant-ne el ritme i d’altres patrons així com fer-nos conscients dels canvis de pes de costat a costat ajudant-nos a reconectar-nos amb energies molt subtils del nostre propi cos.
Podem descobrir-ne tant les connexions, punt per punt, implicades en el moviment de caminar com la fusió d’aquest com a experiència de flux
Algunes variacions poden ser:
Caminar amb música
Caminar amb els ulls tancats
Caminar cantant tons llargs un to per cada respiració
Caminar cap enrere
Caminar canviant de pes començant per el dit gros per acabar per el petit i canviant el pes començant per davant del peu per finalment desenganxar-ne el taló. Els genolls poden estar una mica flexionats com si “acechasemos”
extret de "Deeep Listening"
..........
Moving as slowly as possible, step forward with the heel to the ground first, let the weight of the body shift along the outside edge of the foot to the small toe and across to the large toe.
As the weight of the body fully aligns with that the foot then begin the transition of shifting to the other foot.
Small steps are recommended as balance may be challenged.
Maintain good posture, with shoulders relaxed and head erected.
Use your breathing.
The challenge for this exercise is that no matter how slow you are walking, you can always go mush slower.
The purpose of the exercise is to challenge your normal pattern or rhythm of walking so that you can learn to reconnect with the very subtle energies in the body as the weight shifts from side to side in an extremely slow walk.
You may discover the point-to-point connections of movement and/or the merging into the experience of flow.
The extreme slow walk may be practiced any time. Variations that are added.
Walk with music
Walk with the eyes closed
Walk singing long tones-one per breath
Walk backwards
Walk with the big toe coming down first then over to the small toe. Weight shift to the heel. Knees are bent as if stalking something
From "Deeep Listening"
